Les proves de funció respiratòria permeten analitzar com funciona el pulmó i les vies respiratòries i amb això diagnosticar el tipus i la gravetat de les malalties respiratòries.
Es tracta d’unes proves senzilles, on l’important és la col.laboració del pacient per seguir les instruccions que se li van indicant. Inicialment, es realitza l’espirometria simple, en la que el pacient ha d’inspirar (agafar) aire i després espirar (treure) aquest aire a través d’un filtre conectat a un tub que conté un mesurador de fluxe (neumotacògraf). Posteriorment, es realitza l’espirometria forçada, en la que el pacient ha d’inspirar (agafar) aire i després espirar (treure) ràpidament el màxim aire possible, seguint les instruccions de l’infermera, que anima vigorosament a la seva realització.
A vegades, l’espirometria es repeteix després d’administrar un fàrmac inhalat per veure si el calibre de les vies respiratòries s’incrementa (espirometria amb broncodilatació).